FUNDACIÓ CASA ASIL PARROQUIAL DE LA IMMACULADA
La Fundació Casa Asil Parroquial de la Immaculada és una fundació privada de beneficència inscrita amb el número 440 al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya. En aquests dos fulls es presenta, de forma molt resumida, la història de la Institució:
El 26 de febrer del 1948 mor a Mollet Na Concepció Jufré Torrents, coneguda com “la Beira”. En el seu únic i vàlid testament, de 22 de març del 1932, deixa tots els seus béns a favor d’una Fundació destinada a socórrer els vells pobres i malalts de Mollet. Per aquesta finalitat, nomena marmessors i executors, amb plens poders, de la seva darrera voluntat a Mossèn Alexandre Pech, En Frederic Ros i En Josep Mª Vidal.
En el seu testament, la senyora Concepció no va concretar en res sobre la forma de portar a terme el seu projecte, afirmant que els seus marmessors eren els autèntics dipositaris i únics responsables de que s’acomplís la seva voluntat arribat el moment.
Els senyors Pech, Ros i Vidal realitzen un inventari de tots els béns de la difunta; inventari materialitzat en escriptura notarial de 22 de juliol del 1948. En aquest mateix document els marmessors especifiquen com portar a la pràctica la voluntat de la senyora Jufré: Funden la que jurídicament s’anomenarà “Casa Asilo Parroquial de La Immaculada”; aquesta Fundació tindrà un únic Patró, que serà el Bisbe de Barcelona però, a la pràctica, serà governada per una junta presidida pel rector de Mollet i uns membres aprovats pel Bisbe a proposta del President.
El 21 de febrer del 1949, els marmessors aproven el Reglament de l’Asil i el sotmeten a la consideració del bisbat de Barcelona. El 25 d’abril del 1949 es lliura Document Episcopal aprovant la Fundació i el seu Reglament.
Així doncs, la data oficial de la constitució de la Fundació és el 25 d’abril de 1949 i, en acabar els tràmits corresponents, el 1954 el Ministro de Gobernación, a través de la Junta Provincial de Beneficiencia del Gobierno Civil de la Provincia de Barcelona, reconeix la Fundació de forma oficial.
Tanmateix no és fins el gener de 1974 en què es reprenen les activitats, essent rector de la Parròquia Mn. Pere Vivó, amb una Junta gestora integrada pels senyors Salvador Rovirosa, Josep Pey, Andreu Piñero i Josep Mª Pi, que es comencen a reunir de forma regular, iniciant el camí que portarà a l’obertura de la residència del carrer de La Pau el 1978.
S’obre un període de contactes sovintejats amb l’Ajuntament per tal de buscar una fórmula de col·laboració que permeti la construcció d’una residència. Ateses les circumstàncies polítiques del moment, i estant a les portes de les eleccions generals del mes de juny de 1977, l’Ajuntament suspèn les converses amb el Patronat.
El 24 de maig de 1977 la Junta del Patronat aprova la compra de 3 pisos del carrer La Pau (1er. 2ª, 1er. 3ª i 1er. 4ª) i l’escriptura de compravenda es formalitza el 21 de juny següent.
En el mes de novembre, després d’una entrevista amb el sr. Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, es formalitza la cessió de l’ús del pis 1er. 1ª, propietat de la parròquia per tal de destinar-lo a residència juntament amb els 3 propietat de la Fundació.
El 13 de maig de 1978 té lloc la inauguració oficial de la residència del carrer La Pau número 8, amb una capacitat de 20 places per a persones vàlides. El Patronat de la Fundació estava integrat per Mn. Pere Vivó (President, rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet), Josep Pey, Andreu Piñero, Salvador Rovirosa Guasch i Josep Maria Pi. La inauguració va ser presidida pel senyor Bisbe Auxiliar de Barcelona, Monsenyor Ramon Daumal Serra; en representació del sr. Alcalde, hi va assistir el senyor Santiago Roca. Al capdavant de la residència es va comptar amb la labor de la germana Josefa Freixas i la Sra. Encarna Alberó fins el 1991, any en què s’incorporà la Sra. Maria Esquirol com a responsable del servei.
Amb el traspàs de competències sobre Fundacions a la Generalitat de Catalunya, el 1985 Patronat adapta els Estatuts a la nova Llei de Fundacions i el 1989 queda inscrita al Registre de Fundacions de la Conselleria de Justícia.
A principis dels 90, el Patronat veient, per un costat, el desenvolupament que anava prenent la regulació del sector de residències i, per un altre, el deteriorament físic progressiu dels usuaris del carrer La Pau, es planteja la necessitat de construir una nova residència al solar del carrer Sant Jordi/avinguda Rafael Casanova (integrant del llegat original de la fundadora).
Després de moltes gestions amb la Subdirecció General Gestió de Recursos de l’ICASS, de considerar-ne diferents opcions (habitatges tutelats inclosos), de l’anàlisi de les possibilitats del volum de construcció permès al solar i d’avaluar la viabilitat del projecte, l’any 1999 el Patronat licita la construcció de la nova residència.
Sense tenir en compte el valor del solar, el cost del projecte va ser d’ 1.785.600,95 € (1.510.716,05 € la construcció i 274.884,91 € l’equipament), que va ser finançat amb 659.604,79 € del patrimoni de la Fundació (inclosa la venda dels pisos de la residència del carrer La Pau), 555.034,66 € en subvencions de la Generalitat de Catalunya i 570.951,50 € amb préstec hipotecari sobre l’edifici.
L’ edifici, de 2.155,77 m2 i 3 plantes d’alçada, té una capacitat de 38 places de residència assistida i 24 de centre dia – ampliables.
La nova residència va ser inaugurada el 13 de maig de 2001 en una cerimònia presidida pel sr. Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Mons. Ricard Maria Carles, i el rector de la parròquia de Mollet i president de la Fundació, Mn. Joaquim Brustenga, acompanyats de tots membres del Patronat.
La gestió i direcció de la residència estan encomanades a la Sra. Rosa Prat (Directora Tècnica) i la Sra. Maria Carme Molins (Directora d’Administració i Control).
La raó de ser de la Fundació Casa Asil Parroquial de La Immaculada és oferir un servei d’acolliment i assistència integral personalitzats per millorar el benestar de les persones grans, inspirat en els valors cristians de respecte a la dignitat humana, hospitalitat, tolerància i caritat.
Com a entitat sense afany de lucre, la Fundació procura buscar un equilibri entre el preu del servei, la remuneració al personal i el suport de l’equip de professionals, a la vegada que tracta de proveir-se dels recursos econòmics per mantenir els equipaments en un adequat estat de conservació que garanteixi la qualitat del servei a l’hora que els usuaris s’hi trobin com a casa.
És gràcies a la col·laboració de totes les persones que hi treballen, i que hi han treballat a llarg d’aquests 38 anys d’història de la residència, que s’ha pogut fer realitat el projecte de la Sra. Concepció Jufré.
Mollet del Vallès, novembre de 2016.
