La Fundació
Patronat
La representació, la direcció i l’administració de la Fundació correspon al Patronat que, en l’actualitat està integrat per:
Història
La Fundació Casa Asil Parroquial de la Immaculada és una institució benèfica privada amb el número 440 al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya.
Va ser fundada arran de la mort de Concepció Jufré Torrents, coneguda com «la Beira», el 26 de febrer de 1948. En el seu testament de 1932, la senyora Jufré va deixar tots els seus béns per a la creació d’una fundació amb l’objectiu de socórrer els vells pobres i malalts de Mollet. Va nomenar com a marmessors i executius d’aquesta voluntat a mossèn Alexandre Pech, en Frederic Ros i en Josep M. Vidal. Tot i això, no va especificar detalls sobre com dur a terme el seu projecte, deixant-ho a discreció dels marmessors.
Aquests van realitzar un inventari dels béns de Concepció Jufré i, el 22 de juliol de 1948, van fundar oficialment la “Casa Asilo Parroquial de La Immaculada”. Aquesta fundació tenia un únic patró, el Bisbe de Barcelona, però estava governada en la pràctica per una junta presidida pel rector de Mollet i altres membres designats pel bisbe. El 21 de febrer de 1949, els marmessors van aprovar el reglament de l’asil i el van sotmetre a la consideració del bisbe de Barcelona. El 25 d’abril de 1949, van obtenir l’aprovació eclesiàstica per a la fundació i el seu reglament, establint oficialment la data de constitució el 25 d’abril de 1949. El 1954, el Ministeri de Governació, a través de la Junta Provincial de Beneficència del Govern Civil de la Província de Barcelona, va reconèixer oficialment la fundació.
No va ser fins al gener de 1974 que les activitats de la fundació es van reprendre, amb el rector de la parròquia mossèn Pere Vivó al capdavant i una junta gestora que va iniciar el camí cap a l’obertura de la residència al carrer de La Pau el 1978. Tot i això, les converses amb l’ajuntament per a la construcció d’una nova residència es van veure afectades per les circumstàncies polítiques, com les eleccions generals de 1977, i es van suspendre.
El 24 de maig de 1977, la junta del patronat va aprovar la compra de tres pisos al carrer La Pau, formalitzant l’adquisició el 21 de juny del mateix any. També es va formalitzar la cessió d’un altre pis propietat de la parròquia per a ús residencial. La residència al carrer La Pau es va inaugurar oficialment el 13 de maig de 1978 amb una capacitat de 20 places per a persones vàlides.
La gestió i direcció de la residència han estat encomanades a diverses persones al llarg dels anys, i la fundació va adaptar els seus estatuts a la nova Llei de Fundacions el 1985, inscrivint-se al Registre de Fundacions de la Conselleria de Justícia el 1989.
A principis de la dècada de 1990, el patronat va considerar la construcció d’una nova residència al carrer Sant Jordi/avinguda Rafael Casanova, i el 1999 es va iniciar el procés de construcció. El cost total del projecte va ser finançat amb fons de la pròpia fundació i subvencions de la Generalitat de Catalunya. La nova residència va ser inaugurada el 13 de maig de 2001.
La fundació té com a objectiu oferir serveis d’acolliment i assistència personalitzats per a persones grans basats en valors cristians com el respecte a la dignitat humana, hospitalitat, tolerància i caritat.
Malgrat ser una entitat sense ànim de lucre, busca equilibrar el preu del servei, la remuneració del personal i el suport dels professionals mentre manté els seus equips en bon estat de conservació per garantir la qualitat del servei. La col·laboració de tots els qui han treballat al llarg dels anys ha fet possible realitzar el somni de Concepció Jufré.
Comptes i transparència
Codi ètic, bones pràctiques i estatuts
Codi
ètic
Bones
pràctiques